He tornat a Itàlia una volta més. Tot just despús-anit vaig tornar a casa, després d’una breu tournée acadèmica per Nàpols i Roma. I encara ara tinc els ulls plens de bellesa. «Viatjar, viatjar, viatjar! La vista plena i la butxaca buida!», solia exclamar la meua iaia, cada volta que un membre de la unitat familiar suggeria la idea d’un viatge. Amb el temps, tanmateix, he arribat a comprendre que això que ella formulava en clau negativa —per dissuadir-nos d’eixir de casa i evitàrem e viatjar—, admet també una lectura positiva, de valoració de l’experiència del viatge com una manera d’omplir els ulls de bellesa…